Exposición en el Ivam Cada alcoi
Del 21 de mayo al 24 de octubre 2021
Vicente Gomis Casasempere, Vigreyos (Alcoi, 1935) és un artista ceramista format als Estats Units dins del corrent de l’expressionisme abstracte dels anys seixanta.
Alcoi ha vist molts dels nostres artistes arribar a un punt molt alt dins de les seues carreres, i Vicente Gomis, Vigreyos, n’és un d’ells. Hui parlem d’ell com a artista, però mai no va pensar que la ceràmica seria el seu camí. El primer contacte amb la matèria el trobarem en la seua etapa d’infància, desenvolupat amb el fang de la riba del riu, una diversió que compartia amb els seus companys, però que no en va ser determinant, ja que ser artista estava lluny de la seua ment en l’època de formació. Tan sols hui, i des de la nostàlgia, recorda com el material ja li creava una atracció especial i que hui dóna explicació al seu caràcter com a ceramista.
Va arribar a la Universitat de València, per a estudiar a la Facultat de Filosofia i Lletres, i per una activitat universitària cultural el règim va posar la seua mirada sobre ell. Després de complir amb el servei militar, Vicente marxarà a França un temps per a estudiar l’idioma i quan en va tornar, no va veure que Espanya fóra el lloc que li corresponia, i decideix marxar als Estats Units. Primerament residirà a Boston i a San Francisco on pren el primer contacte seriós amb la ceràmica a través del Museum of Fine Arts de Boston de la mà de Norman Arsenault i Yusuke Aida. Posteriorment, a Nova York, serà on acabarà els seus estudis en «Master of Arts» de la Universitat de Columbia, sota la direcció de Francisco García Lorca. Durant aquest període nord-americà, Vigreyos estreta la relació amb el seu mestre Norman Arsenault i coneixerà l’obra de Peter Voulkos, que li dóna una perspectiva absolutament diferent i immersa en l’expressionisme abstracte americà. D’ací sorgeixen obres on els aplics volumètrics, les ferides i, sobretot, l’ús de l’òxid com a cromatisme seran el seu focus d’atenció.
Tornarà a Europa, i viatjarà a Dinamarca, Noruega i Finlàndia per a conèixer les empreses de disseny i producció ceràmica amb la intenció d’entrar a treballar, però tot i les recomanacions que duia, no aconsegueix el seu objectiu. Tornarà a França, i a Barcelona s’entrevistarà amb Antoni Tàpies.
S’establirà definitivament al Château de La Coste i l’obrirà al públic, amb la qual cosa va generar una gran expectació. El seu Château serà un espai configurat com a monument i com a galeria de venda de les seues obres d’art. Tornarà als Estats Units on farà una exposició individual a Nova York a la fi dels anys seixanta.
Els anys setanta estaran marcats pels dissenys que realitza per a la manufactura de porcellana Havilland de Llemotges, i durant l’estiu tindrà diversos grups d’estudiants de ceràmica. Exposarà a la Galeria Ponce de Madrid i això fa que puga entrar a participar en diferents exposicions col·lectives a Espanya.
En els anys huitanta i, a causa d’una malaltia, es quedarà allunyat del quefer ceràmic, però s’intensifica el seu procés d’investigació i obre a Collonges-la-Rouge una galeria d’art de venda de les seues peces ceràmiques.
A la fi dels huitanta i fins als anys dos mil la vida de Vigreyos estarà marcada per la malaltia i la desaparició de la seua dona Griselda Forbes.
A partir dels anys dos mil, Vigreyos comença a plantejar-se tornar a Espanya, tancarà la seua galeria de Collonges-la-Rouge i s’establirà a Confrides. En 2010, el Consorci de Museus de la Generalitat, i de mans del comissari Josep Pérez Camps, en presentarà una mostra resum i un gran treball d’investigació, que ens resta com a font imprescindible per a conèixer l’obra de Vigreyos.
La mostra, Apologia de la Ceràmica, presenta un recorregut per la producció de Vigreyos des dels inicis de la seua producció fins a hui. Les peces ceràmiques mostren les influències que ha rebut de l’expressionisme abstracte i on seran una peça fonamental Arsenault o Voulkos, per a desenvolupar el seu concepte d’obra artística dins de la ceràmica.
Cal parar atenció a la seua plasticitat, a la gran capacitat d’introduir elements que ens transporten a l’informalisme europeu, i de quina manera ens presenta l’objecte ceràmic. Aquesta es mostra com a expressió de les emocions mesclada amb la força de la matèria, els cromatismes, els jocs de llum i ombres, i el treball dels buits; tot un concepte únic englobat en cada una de les seues peces.
Les obres en dues dimensions són peces on la ceràmica es troba aplicada, primerament centrant l’atenció en l’aspecte monocrom i voluminós de la peça i a poc a poc introdueix el color. S’hi aprecia com la repetició, la simetria i el joc òptic entren de ple en la seua obra, que la podem situar entre l’abstracció geomètrica i l’Op Art, donats els jocs òptics que aporta la repetició dels elements ceràmics. En la seua última etapa substitueix la ceràmica per les composicions geomètriques i seriades en paper, i arriba a un nou estadi dins de la seua investigació vers l’abstracció.
Així, doncs, Vicente Gomis ens ha dut a Alcoi, la seua ciutat natal, una mostra del resum de la seua vida, allò que ha estat el seu leitmotiv i que ha fet evolucionar el producte ceràmic com a obra d’art única i sobretot emotiva. A més de presentar les seues últimes creacions seriades on l’abstracció geomètrica arriba al seu punt culminant.
Lucia Romero Segura
Comissària de la mostra i Historiadora de l’Art
Membre de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art
